Una esquerra d’ultradreta


Els rucs, amb raó, no es refien del cavallet alat

L’aprovació avui en el Congrés de la nova llei amb la qual el Govern pretén millorar la situació de crisi social provocada en gran manera per la guerra d’Ucraïna ha sortit pels pèls amb 176 vots a favor de PSOE, Unides Podem, PNB, Bildu, PDeCAT, Més País, Compromís, PRC, Nova Canàries, BNG i Teruel Existeix.

És curiós que d’aquesta llista es recalqui només l’aposta a favor de Bildu als qui la ultradreta espanyola tracta d’etarres independentistes, quan cadascun dels vots d’aquests partits té un gran valor de consens enfront d’una millora social per sobre d’altres interessos. Per desgràcia a Espanya s’ha instal·lat una sort de mercadeig partidista per a votar a favor o en contra segons el que el Govern li doni o no: unes competències, unes exigències econòmiques o determinats privilegis. Això és el que fa ERC caient en el parany de la princesa ofesa per un presumpte espionatge pegasiano, un invent israelià, que en el seu constant intent de fer amics es dedica a espiar de prop i fàcilment per uns preus d’escàndol a qui a un li vingui en gana. I resulta que aquesta vegada, oh desgràcia, algú ha espiat amb aquest mètode a alguns independentistes catalans, cosa que s’haurà d’investigar i provar primer i actuar després en conseqüència amb l’espionatge governamental portant-lo al tribunal nacional o internacional que correspongui, així com a la impresentable ministra de defensa que tenim a Espanya.

Però no, ERC, encapçalats pels ofesos Rufián i Aragonés, que s’han custodiats pel drac independentista han votat NO per una raó que no té res a veure amb el contingut de la votació, posant-se al costat de la ultradreta espanyola, que vota que no a tot el que digui el Govern, digui el que digui i per raons d’allò més de riure possibles, com que no li fa cas de les seves esmenes, que ni tan sols han arribat al debat posterior.

Una decepció en tota regla per als qui ens considerem d’esquerres, republicans i catalanistes, com a pertanyents a un dels Països Catalans dels quals ERC hora sembla no acordar-se.

Una cosa és el tema de l’espionatge que cal jutjar immediatament i depurar responsabilitats com correspon a un Estat democràtic i una altra una llei que avança en el camp de l’Estat social. Però ERC fa temps que li agrada jugar amb foc i amenaça al Govern amb canviar el seu vot per una picada d’ullet a l’independentisme de JuntsxCat, hereu de l’independentisme corrupte i burgès pujolista, que en res s’assembla a l’independentisme històric de Tarradellas o Escarré, o si m’apuren, al catalanisme exacerbat de la CUP. Perquè, com fa el PSOE amb altres grups, ERC vol acontentar a tots i no és possible, perquè d’ells uns són, a més d’independentistes, republicans i d’esquerres i, els altres, uns burgesos corruptes que usen l’independentisme com a bandera per a tapar les seves vergonyes. Això els porta a una política de postureig perillosa que no acontenta a ningú excepte a la ultradreta, que es veu beneficiada per les seves sortides de to i els exemplars del qual més significatius són els exiliats de pacotilla Puigdemont i adjacents.

Cal ser conseqüent amb els principis i en això ha donat un bon exemple Bildu, que ha passat d’un independentisme terrorista a un independentisme democràtic, que té tots els vots a favor i que en les guerres per la independència guanyaria per golejada a la malparada Catalunya que ha de començar per rentar la seva casa i després ja parlarem amb un Govern espanyol depurat també dels seus perillosos tripijocs amb ultradretes del PP, Cs i altres, que demostren una vegada i una altra que són incapaços per al diàleg en nom del bé comú i de la democràcia.

L’espionatge és un vici internacional que caldria erradicar començant per Rússia i Israel que res han d’aportar a la democràcia. Per a més inri, a Putin, la política exterior del qual té com a principi estrella afeblir als Governs europeus donant suport a les dissidències de tota mena, s’ha donat colzades amb alguns dels independentistes catalans, amb els fatxes de Le Pen i altres de la mateixa mena, qüestió de la qual ens vam avergonyir tots i a Catalunya sembla que no ho denuncia ningú, almenys de cara a la galeria espanyola que tampoc és que tingui bon ull per a triar a uns amics que espien com el que més (USA, OTAN, etc.), entrant en una espiral de blocs, que és precisament el que vol la mare de totes les Rusies. I a uns certs catalans no els han caigut els seus anells en pactar amb ells per a aconseguir un suposat reconeixement al seu dret a la la seva pròpia determinació, cosa que, a aquest pas i amb aquests mètodes, mai aconseguiran, si no es decideixen pel camí legal pel qual poden defensar-se dels atacs contra la seva llibertat de decidir i dissentir.

Anys queden per davant i veurem si d’aquestes ficades de pota algú aprèn alguna cosa i podem a la fi conviure com a espanyols, europeus o com el que sigui. Però no més enemics, que d’aquests ja en tenim prou.


Un exemple d’independentisme democràtic

Deja un comentario