Raons per un nou pacte social

El desprestigi de la politica inhibeix la participacio ciutadana, conforme a les personas a una debil implicació social i estableix com a pensar mes assenyat l’individualisme. La definicio de la persona com animal politic gaudeix de poca credibilitat. No obstant això, des de el coneixement cientific de la realitat, cada volta es mes evident que l’individu es una ficcio. Sembla ser que som personas en la mida que som socials, que no poden aconseguir la plenitud personal, individual , si no es interactuant amb els altres.

La tant sacralitzada llibertad es una quimera si no aplega a expresar-se i relitzar-se collectivament. La gran conquesta de la llibertad individual, no pot ser l’arbre que no ens deixi veure el bosc. Es una conquesta incuestionable de la modernitat. Aquesta llibertad inividual, essent una condició inalineable per a tota persona, si no aconsegueix expresar-se collectivament, esta inacabada i es una trampa per ella mateixa. La persona no pot reduir-se a pendre decisions particulars, La seva dignitat i la seva responsabilitat exigeixen participa en les decisions que afecten a la seva comunitat. Malgrat la magnificacio de l’individu i de l’individualisma que el sistema afavoreix no inocentment, la persona que pretent ser-ho en plenitud no por restar encerclada a la seva pell, en el seu cau familiar, ni en el seu clan. Per ser s’ha de ser collectivament. I aixó es la politica.

Per el que ens hi juguem com a personas individuals, ens cal recuperar la dignitat de la politica. En un mon globalitzat com l’actual i l’interrelació de tots els recons del mon, al hora que la comunicació no te fronteres, asolir la dimensió politica per poder ser en plenitud com a persona, vol dir asolir la complexitat del mon, sense que cap questio per llunyana que sembli ni cap poble pugui ser-nos alie. La dimensio politica, nuclear per a la dignitat de tota persona, postula i exigeix fer-se càrrec de la pròpia ubicació en el món i de la consegüent responsabilitat en relació al nostre món globalitzat.

La poca o mala consideració de la que gaudeix la activitat politica i els que s’hi dediquen podrien tenir unes causes facilment detectables:

  • l’inconfesable defensa d’interesos particulars, no la persecució del bé comú,
  • la devaluació del llenguatge politic, encobert per conceptes estereotipats buits de contingut perdua de valors humanitzadors
  • la profesionalitzacio de l’activitat politica, fins al punt d’arribar a entendre per politic, no a qualsevol ciutadà que exerceix el dret i el deure de la participació en tot lo comú, sino a les persones que fan de la politica el seu modus vivendi.

Tot lo qual afavoreix que la corrupció sigui qualca cosa habitual i la ciutadania es manegui en el desencis. Sortir de la maranya del discurs politic per retrobar la seva inserció en l’entrany mateixa de tots nosaltres com a essers humans que cerquen el creixament en humanitzacio i plenitud, demanda fer un replantagement des de les arrels. Aixó es tant més possible avui quan el desenvolupament del conjunt de les ciencies semblen abocar-nos a les intuicións ancestrals de la filosofia perenne ,de la sabiduria dels pobles, de les primigenies experiencias mistiques i religioses.

Arqueologia i historia, Etologia i antropologia, ciencies fisiques y biologiques, neurologia i psicologia entre d’altre, permeten albirar un futur esplendit en la recuperacio de la dignitat de dones i homes que es registeixen a viure una vida sense color….

Sempre, es clar, que no ens esclati un desastre, nuclear, ecologic, biologic….

Jordi Muñoz Marro

Deja un comentario