La Tauleta

Racionalitat front visceralitat

L’esperada taula de negociació o de diàleg entre el govern central i el català ha començat amb bons auguris, sobretot perquè ha obligat a destapar-se a Junts que s’ha negat a anar després d’intentar posar com a interlocutors a persones mediàtiques, però no membres del seu Govern. Ja veurem si rectifiquen, però no hi ha traces per la seva part de bona voluntat després de la campanya iniciada des de sempre respecte a que aquestes reunions no serviran per a res i que no aconseguiran el que volen: que ara mateix es declari la independència de Catalunya.
El que en principi podia semblar un mal començament, a la meva manera de veure és una cosa necessària, ja que el populisme de Junts, que fa de l’estelada la bandera del victimisme i de l’exigència, no fa sinó tapar la corrupció de la burgesia independentista catalana el cap visible de la qual ha estat el clan Pujol i els seus successors representats pel fugitiu Puigdemont i la seva marioneta Torra. Han narcotitzat al poble català amb la idea que se’ls ha maltractat i saquejat i que la felicitat la trobaran en el paradís independent de la república catalana.
Per a començar, la repressió franquista la varem sofrir tots, inclosos la resta de països catalans als qui semblen oblidar i, encara que és cert que durant la democràcia el Govern de dretes central no va donar cap concessió, sobretot referent a l’Estatut, el que és totalment inassumible és que es pensi que Catalunya ha estat la gran contribuent a les arques Espanyoles, quan tots sabem el tracte de favor que han tingut el País Basc i Catalunya, per la por al terrorisme sofert des de tots dos fronts en alguns llargs anys del passat. Desgreuges comparatius que, interpretats a l’inrevés, fan que molts catalans visquin en una espècie de núvol de les meravelles, amb l’obsessió com a pensament únic de la independència, quan això és una cosa que implicaria tals canvis reals que alguns (no sabem quants) no estarien disposats a acceptar. I la visió, des d’altres autonomies, és precisament la d’haver resultat desfavorides enfront dels bascos i catalans. I si no, que li ho diguin a Feijoo, paradigma del qual les mata callant.
És per això que sí que donem la raó al govern català quan es demana un referèndum i que estic segur que tard o d’hora succeirà. I això ho dic amb l’aval ofert en una entrevista realitzada en prime time al president Sánchez en el telenotícies de la nit de la cadena de TV pública, on va expressar amb tota claredat que, en algun moment hi haurà que consultar al poble català. I, curiosament, aquest fet és silenciat per la part catalana, però molt vilipendiat per la ultradreta espanyola.
Sánchez està donant en moltes ocasions mostres de bon fer, esperonat sens dubte per UP i el seny d’Esquerra, que, no ho oblidem, és l’expressió d’un veritable sentiment dels valors republicans, als quals sens dubte pot apuntar-se la CUP, les Marees, els socis del Govern central, i la part socialista d’esquerres, maltractats per un altre sector del socialisme que farien bé d’abandonar el partit per fatxes.
Jo tinc posades grans esperances en aquesta taula quadrada, que hauria de ser rodona com la del Govern català, com a símbol cavalleresc de la igualtat d’interlocució. L’assumpte el mereix. Si arribem a saber quina és la voluntat majoritària del poble català i s’analitzen conjuntament els punts a favor i en contra d’una independència pactada en un món global on el que mana no és el nacionalisme, sinó l’absolutisme del poder econòmic, portarà a conclusions que no podem saber encara quins seran. Siguin quals siguin haurien de ser consensuades, que satisfacin racionalment a totes dues parts. Amb postures tancades no anem a cap costat i això els catalans haurien de tenir-ho clar després de l’experiència de la república, que va ser per a ells tan frustrant com la dictadura. Cal pensar amb el cap en un entorn que sembla pensar només per la butxaca i per les vísceres.

La taula incompleta i quadrada, que esperem que es torni completa i rodona, de cavallers

Deja un comentario