La consciència lingüística dels valencians

Us presentem el llibre d’Adrià Martí-Badia, La consciència lingüística dels valencians (1854-1906), publicat el novembre passat pel Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Publicacións de L’Abadia de Montserrat, València / Barcelona. Adrià és professor en el departament de Filolología Catalana en la Universitat de València i aquest treball és una versió reelaborada de part de la seva tesi doctoral, Els ideologies lingüístiques dels valencians de la segona meitat del vuit-cents i principis del nou-cents (1854-1906), defensada en la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València el 21 de febrer de 2019.

És un interessant estudi científic sobre el que significa la llengua en la identitat de la Comunitat Valenciana en el conjunt dels països catalanoparlants, més enllà de les qüestions polítiques i socioeconòmiques que han aflorat en la realitat espanyola després de la dictadura de Franco d’una manera molt diferent a la consciència d’unitat lingüística dels Països Catalans que es van viure en èpoques anteriors i que van estar, precisament, marcades per aquesta consciència d’unitat lingüística més enllà de les variants regionals o de les consciències individuals sobre les identitats catalanes enfront de les espanyoles.

Aquest sentiment unitari és una constant en el conjunt de l’obra, que ens aporta als profans en el tema qüestionis tan interessants com el canvi d’actitud d’un periòdic com Les Províncies convertit en banderer del valencianisme de la transició espanyola enfront del catalanisme unitari, quan anteriorment havia estat una de les veus importants en la defensa de la unitat, juntament amb altres institucions valencianes tan cridaneres com Lo Rat Penat, en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona a l’octubre de 1906.

El tema continua sent espinós en els nostres dies i per això és bo que, d’una manera imparcial i filològica, prenguem una perspectiva diferent a la políticament interessada per altres poders econòmics que res tenen a veure amb el sentiment d’identitat nacional i cultural d’un país. Aquesta diferència la podem veure en els diferents enfrontaments entre altres regions espanyoles malgrat la presumpta unitat espanyola sobre la base de la llengua castellana.

Atès que l’estudi se centra en una època molt concreta, se situa fora d’aquestes controvèrsies, però la reflexió ens condueix irremeiablement tant al passat com al desenvolupament posterior contemporani. La recerca científica, avui reclamada per molts per qüestions sanitàries, no hi ha dubte que és necessària en tots els camps, inclòs el del nostre llenguatge, que dóna forma a la nostra vida quotidiana i a la nostra cultura.

Deja un comentario