Exercicis Espirituals del 1965


6è C de Batxillerat

Entre les coses que encara guardava en el calaix dels records és una petita llibreta en la qual vaig prendre algunes notes de les coses que se’ns deien en els Exercicis Espirituals en 1965 i que cada any ens oferien els Agustins, col·legi privat religiós al qual alguns vam poder assistir amb beca i on vaig cursar els meus estudis. Aquests Exercicis en concret, es van realitzar a la casa de les Germanes Operàries Catequistes en Alaquàs (València). L’assistència als mateixos era teòricament voluntària, així com en general l’assistència a les misses i altres actes religiosos, malgrat que, curiosament, durant algun temps es controlava fins i tot passant llista els diumenges. Però també cal dir que en aquells anys de nacionalcatolicisme es convertien aquest tipus de coses en gairebé una obligació, perquè era la mentalitat social dominant. Encara que sí que és veritat que també en el Col·legi et feien resar algunes oracions en classe, com n’era el Rosari (a parer meu oració llarga, avorrida i soporífera) i estaven els símbols religiosos pertot arreu, tampoc es diferenciaven molt dels col·legis estatals, dels quals hi havia escassetat. La majoria de l’ensenyament mitjà era portada per Congregacions Religioses.


Vull aportar aquestes notes que vaig prendre perquè els qui hagen viscut aquesta època, si volen, ho puguen recordar i per als més joves coneguen una mica en quina societat vivíem llavors i quins tipus d’idees se’ns inculcaven. Naturalment, en tractar-se d’uns exercicis espirituals els temes tots eren especialment dues, religió reduïda a pràctiques religioses molt determinades i una moral molt estricta dirigida especialment a presentar la sexualitat com a pecat davant un públic adolescent (de 14- 15 anys en aquests Exercicis). Un altre tema preferit solia ser l’infern. Sortosament aquest any, pel que es veu, no tocava, o bé no vaig prendre nota. El missatge directe, millor seria dir-li adoctrinament, es podia resumir en dues paraules: pietat i castedat (aquesta última exigible fins al matrimoni canònic heterosexual). La sexualitat ha estat sempre un tema obsessiu a l’església catòlica i la causa principal de pecat, sense fer la més mínima al·lusió a temes com la desigualtat social, tan sols recordada com a almoines als pobres, que es donaven per descomptat, i un dia dedicat al Domund, (Domingo Mundial de las Misiones) que es recollia monedes pel carrer amb unes guardioles en forma de caps de pagans (d’altres races).


Algunes expressions i conceptes hi haurà qui no les entenga, com el mateix fet d’uns «exercicis espirituals», «oferiment d’obres», «comunió espiritual» o «cos místic de Crist», que caldrà buscar en Google. Són notes senzilles, que en el seu conjunt ens revelen la rentada de cervell al qual estàvem sotmesos en la nostra joventut i del qual alguns hem pogut sortir bastant ben parats, però que uns altres encara continuen tenint present.

Avui, malgrat tot, l’Església encara manté molts privilegis, influència i  poder, el que dificulta la consolidació d’un estat laic. No és qüestió d’esplaiar-se ara sobre això, ja que no és l’objectiu d’aquestes línies.  Cada lector traga les seues pròpies conclusions.

Encara que són unes notes molt resumides, us avancem unes quantes perles molt significatives del que se’ns presentava com la vida ideal a seguir:

(…) Un hombre sin ideal es un hombre degenerado, no es hombre, porque se guía por el instinto. Tiene que haber un gran ideal, el verdadero, el jerárquico, luego puedes tener otros muchos ideales, pero bajo el punto de vista del gran ideal y de la moral cristiana. Dime en qué gastas tu tiempo y tu dinero. Si esto me lo dices, este será tu ideal. Pero el verdadero ideal es Cristo, pues es quien todo lo sacia. Enamórate de Cristo. El alma de los cobardes es la crítica (…)

(…) ¿Te das cuenta qué hermoso es ser apóstol? Ser apóstol es hacer que ame el prójimo a Dios. Ser apóstol es también tratar de salvar almas. Si quieres ser verdadero apóstol, para empezar, ponte en una asociación católica. Primera norma para ser apóstol es cumplir con tu deber. Medita de nuevo el padrenuestro. Sois responsables del cargo que ocupareis el día de mañana. Hay tres clases de jóvenes: A) El joven vicioso en sí. B) El joven bueno, pero negligente y C) El joven bueno en sí (…)

(…) Tienes que divertirte y no siempre estudiar, pues la inteligencia se embota y necesitas la expansión y ¿qué mejor diversión que el deporte? Vosotros no sé cómo os las arregláis que entendéis por diversión aquellas cosas que os pueden hacer caer en el pecado. Y que suele acabar con el pecado de la impureza. El pecado de la impureza es causa de muchas enfermedades. Hace hoy ocho días quería un sacerdote entrar en un manicomio como sacerdote y me dijo que la mayoría de jóvenes que estaban allí era por el pecado de la masturbación o solitarismo. ¡Pobre del que haya contraído el pecado de la impureza! Ahora o nunca, jóvenes, si habéis cogido ese hábito, quitadlo, pues si no, pobres de vosotros. Cuando os enseñan la foto de una mujer desnuda o semidesnuda y el que la lleva te diga ¡mira qué chica! Dile tú: ¿es tu hermana o tu madre? (…)

(…) La chica no es una diversión, la mujer es la obra más buena de la creación. Cuidado con el baile a tu edad, porque muchas son  chicas tontas, no tienen talento ni prestigio personal y casi nunca llegan a casarse. Un cristiano debe estar enamorado de Cristo (…)

(…) Hay que saber elegir a alguien competente para que te guíe, para esto ¿qué mejor que un director espiritual?

Ara us faig la transcripció sencera de totes les notes que vaig prendre per a tots aquells/es que tinguen ganes i paciència per arribar al final de les set pàgines . Si no arribeu no us preocupeu puix no us haureu perdut res.

Descarregar PDF


Quadre dels frares del curs 1965-66

1 comentario en «Exercicis Espirituals del 1965»

  1. «… si se aparenta lo que no se es, eres un hipócrita y el concepto que tienes de ti es pésimo. Tenemos que soportarnos unos a otros». Aaaah, y digo yo: ¿cómo es eso de «soportarnos» sin aparentar, sin ser hipócritas? No dialogar, negociar, relacionarse normalmente, no: hay que «aguantar» y eso es, negar una parte y quedarte con un pobre y sacrificado concepto de ti, que no cuestiona ni peca. Vale, vale.

    Responder

Deja un comentario