El valor terapèutic de la paraula

Us facilitem la lectura d’unes reflexions publicades recentment a Facebook per Josep Bernabeu-Mestre i Ferran Martínez Navarro, sobre una de les deficiències que en aquests moments estem notant ostensiblement en la nostra sanitat pública: la falta d’atenció primària directa en general i, a més, la gairebé impossibilitat de fer ús de la nostra llengua materna com a vehicle de comunicació íntima metge-pacient, en cas que aquesta es dugués a terme presencialment.

La deficiència sanitària va més enllà del que sembla en ignorar tots aquests aspectes aparentment secundaris, però que influeixen directament en la nostra salut i en en el nostre benestar social, a més de ser part del dret fonamental a la no discriminació en la nostra Constitució.

En el text es recull un enllaç amb el Manifest d’alguns professionals, a propòsit de l’oposició dels Col.legis de Metges al requisit del valencià.

Descarregar PDF

2 comentarios en «El valor terapèutic de la paraula»

  1. Me gusta mucho el artículo porque creo totalmente en el valor terapéutico de la palabra, y conozco bien la acogida, el apoyo, el ‘recolçament’ (me gusta ese vocablo, aunque no es mi lengua materna) que se siente cuando alguien «habla tu idioma». Aunque me atrevería decir que más acá del aspecto exclusivamente idiomático, la cercanía y la empatía tiene formas aún más directas y sutiles de llegar a nuestro sistema nervioso y de transmitir calma y confianza: la mirada, la expresión facial, el tono de esas palabras… tal y como está demostrando desde hace tiempo la teoría polivagal 🙂

    Responder
  2. Edu, tot el que comentes és cert… però sense conéixer la llengua podràs empatitzar, però a l’hora d’entendre’t ho tindràs molt difícil i des del punt de vista sanitari poc o res podràs fer. Ho he constatat en les meus estades com cooperant en altres països on he necessitat d’alguna persona que em traduïra.

    Responder

Deja un comentario