Diada 2021

Els quatre genets de l’apocalipsi

Per segon any consecutiu, hem celebrat en equip nostre ja sobrepassat segon any de camí per la nostra web en l’incomparable marc de Vistabella del Maestrat, on resideix la nostra companya Edurne i que alhora celebra el seu propi aniversari. L’any passat vam fer senderisme en el Penyagolosa, un dels seus principals atractius, però enguany ens hem decantat per una visita guiada del nucli urbà amb l’ajuda d’en Jose, que es dedica a organitzar activitats molt diverses per a acostar-nos a la riquesa cultural i històrica d’aquesta terra. Anècdotes i informacions que queden ocultes entre les pedres dels qui no les coneixen. En aquest enllaç podeu veure les seves variades i atractives propostes.
Després d’un interessant recorregut d’unes dues hores, on vam poder gaudir de les belleses de l’entorn, el seu aire pur i tranquil·litat ambiental dins d’un context familiar i amic, vam menjar tranquil·lament amb una llarga sobretaula en la qual vam poder compartir moltes de les nostres inquietuds socials i dels intents d’aportar una cosa positiva per mitjà de la nostra paraula escrita i suport als moviments que lluiten per una societat molt més igualitària i justa. Com els quatre genets de l’apocalipsi anunciem la fi d’una era caracteritzada per la negativitat i l’exclusió, sobre la base d’un engranatge social assentat en el capitalisme econòmic, per a donar pas a una nova era de renovació i un nou pacte social que faci possible la trobada i harmonització de tants esforços malbaratats des de molts àmbits, per a unificar forces i aclarir les metes que desitgem, amb una participació més plena en la construcció de les nostres vides.

Visitant el campanar de l’Església, sota l’atenta mirada i les sàvies explicacions de’n Jose

Encara vam tenir temps de fer un nou passeig pel camp, on vam poder admirar algunes obres contemporànies d’art col·locades en plena naturalesa perquè es fonguessin lentament en ella, enmig d’un silenci absolut, embolicat en la llum tènue del crepuscle que començava a barrejar-se amb una boira descendent de les altes muntanyes, i que donava al conjunt una llum melancòlica tardorenca, convidant a la reflexió i a la pau, una cosa molt desitjada pels qui vivim en un entorn ciutadà, on a penes podem veure el cel i on el soroll, la incomunicació i l’anonimat és constant.
Per això, des d’aquestes línies volem també reivindicar una altra vegada l’importantíssim paper de les comunitats rurals com un mitjà necessari de sostenibilitat futura del nostre món, avui ja tan atacat pels canvis climàtics i poblacionals, que ens empenyen cap a un canvi imminent on tots els ambients han de ser valorats i complementaris entre si. Una vida rural en harmonia amb una vida ciutadana, amb noves perspectives d’estils de vida, tecnologies i evolució laboral, que ens portin a construir un medi ambient més racional i assequible per a tots, on tots aportem alguna cosa des de la nostra proximitat.
En suma, un dia per a recordar com una injecció de vida que ens emportem en el nostre cor i en les nostres bosses carregades amb alguns productes de la terra. Un Fins aviat! real, que necessita també de la proximitat i participació dels nostres lectors, que són, sens dubte, els qui han de viure en els seus entorns aquest bé, avui cada vegada més escàs, que desitgem per a la ciutadania global.

La llum tardorenca i el silenci

2 comentarios en «Diada 2021»

Deja un comentario