Dia de la Comunitat Valenciana


El Penó de la Conquesta

El 9 d’octubre és el Dia de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l’entrada a la ciutat de València del rei d’Aragó Jaume I el Conqueridor en 1238. La conquesta i formació del Regne de València no es va culminar fins 1304-1305 amb la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d’Elx, i el territori actual no va adquirir l’extensió actual fins a 1851 amb la incorporació de Requena i Utiel; però el 9 d’octubre es va triar com la data més representativa, per ser València la capital del Regne de València i actualment de la Comunitat Valenciana. És una celebració amb llarga tradició des del segle XIV, introduïda pel rei Jaume II d’Aragó. En canvi, a nivell de tot el territori de la Comunitat Valenciana, es tracta d’una celebració institucional contemporània que té el seu origen en l’any 1976, quan en el Plenari de Parlamentaris es proclama per a aquesta data el Dia Nacional del Regne de València, i que finalment va adoptar la denominació actual de Dia de la Comunitat Valenciana. Més informació

El 9 d’octubre de 1338 (primer centenari de la conquesta de València), el Consell de la ciutat, va disposar fer una processó de commemoració per demanar a Sant Dionís la remissió de la fam que en aquells anys assolava el Regne de València per les males collites. Van participar tots els estaments de la ciutat, les corporacions d’ofici i el poble, encara que no així el rei Pere el Cerimoniós, que es trobava encara a la ciutat després de jurar els Furs, refusant participar al·legant motius de salut. En el seu lloc, es va emportar el Penó de la Conquesta com a estendard real per simbolitzar la presència del rei.

Des de llavors, es va determinar fer la mateixa processó, encara que amb menor sumptuositat, tots els 9 d’octubre, com així ha estat a posterioritat. Únicament durant un temps van ser suspeses o prohibides després dels Decrets de Nova Planta signats per Felip V de Borbó. Més informació

La tradició de la mocadorà es remunta al segle XVIII. Com a resposta a la prohibició borbònica, el gremi de confiters de la ciutat de València va decidir fer dolços amb forma dels petards prohibits, iniciant així un costum que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Per la seva forma fàl·lica o rodona recordaven els òrgans sexuals masculins i femenins. Són els anomenats piuleta i tronaor (nomenclatura que també té una connotació sexual molt present). Piula o piuleta (petard petit en espanyol) és, també, una forma vulgar de nomenar el penis en valencià (sobretot si és petit); el tronador, és un petard més gran molt sorollós (trueno en llenguatge pirotècnic castellà), també té forma fàl·lica. Més informació

Durant el temps de la dictadura franquista a aquesta festa la hi cridava popularment de Sant Dionís, en un context de celebració familiar i d’enamorats, per encobrir el veritable sentit de la festa, que, però, va continuar la tradició de baixar la Reial Senyera des del balcó de l’ajuntament i començar una breu processó cívica fins a l’estàtua de Jaume I.

Sigui com sigui, avui celebrem la nostra identitat valenciana com una cosa que ens defineix i que alhora ens uneix al conjunt de les altres comunitats i societats amb les quals convivim, aportant cadascuna els seus propis valors. Des d’aquí defensem la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera de ser, però també la germanor amb tots els pobles del món. Això inclou també la nostra consciència de país català, espanyol i europeu, que, d’una manera respectuosa s’han de conviure lliurement en pau. També defensem la llibertat de tots aquells que no vulguin identificar-se amb altres institucions suprarregionals i que han de ser escoltats i, si cal, canviar el tipus de relació institucional establert, utilitzant els mecanismes constitucionals previstos i les seves reformes necessàries.


La Mocadorà, reivindicació i festa

Deja un comentario