Albert

Albert ens descobreix al poeta

Aquest mes de setembre COCEMFE-València ha realitzat un cicle d’actes destinats a idescobrir la faceta artística dins del col·lectiu de persones amb diversitat funcional, de les quals socialment se sol veure solament les coses que no són capaços de fer sense ajuda, obviant no obstant això tantes coses de les quals són capaços, molt per damunt de les seues limitacions que, com tot ésser humà, tenen. Precisament per això el cicle es va dir Descobrim , posant al descobert activitats artístiques com la fotografia, la pintura, el teatre o la poesia, un impacte visual i de diàleg amb els seus autors, que acosten el món universal de l’art a tots els que vam tindre l’ocasió d’acostar-nos a compartir-lo, però també com un testimoniatge permanent d’alguna cosa que no passa mai, com és l’expressió artística, més enllà de les paraules, que expressen un missatge universal d’humanitat compartida.
Valorant a tots els participants per igual, volem destacar des d’aquestes pàgines la interessant sessió del dia 14 dedicada al cant, recital poètic i la lectura de relats curts realitzat en el Teatro Círculo Benimaclet, entre els artistes convidats del qual estava Albert Marín Sanchis, qui, sota el pseudònim d’Antonio Escuder, va presentar i va recitar alguna de les seues poesies de joventut Con palabras del pasado, que podeu descarregar o comprar per mitjà d’aquest enllaç que us facilitem.
Una faceta desconeguda per a almenys alguns dels seus companys de treball en defensa de la inclusió i drets de les persones amb diversitat funcional des de la Junta Directiva de COCEMFE-València, que vol introduir-nos en una manera de defensar aquests drets més enllà de l’aspecte assistencial que en general ofereixen les associacions d’aquest col·lectiu i que rebel·len un escenari més ampli de coneixement i inclusió, reivindicant el seu dret a participar de manera activa en activitats tan importants com l’art.
La seua obra, a pesar que en la sinopsi se’ns diu que són Poemes de joventut que parlen de sentiments, de decepcions, de fustracions, i de la sensació que la vida s’acaba als 25, també ens obri una llum cap a l’esperança d’una vida que passa per damunt de tot dolor i desengany. Una vida eterna que viu més enllà de nosaltres i de la qual nosaltres participem a vegades sense comprendre-la, però amb l’opció sempre de fer-la una mica millor amb el nostre amor infinit i lliurament. Això és el que a mi m’inspira la lectura d’aquest poema (19), entre moltes altres coses…

¿De qué?

¿De qué me sirve una vida, / que nunca supe vivir? / ¿De qué me sirve existir?

¿De qué me sirve seguir / hora a hora / día a día, / si no sé adonde ir?

¿De qué me sirve una puerta / si nunca aprendí a salir? / ¿De qué me sirve un corazón / que nunca llegó a latir?

No lo sé, mas sin embargo / ¿Por qué no quiero morir?

Des d’ací només em queda agrair a Albert l’haver-nos descobert una cosa tan profunda de si mateix i d’haver convidat a uns altres a fer-ho. Felicitem la iniciativa i desitgem que es repetisquen actes d’aquest tipus, sol·licitant, ja com una cosa molt personal, que Albert ens oferisca un nou repertori de poesies, potser amb un nou esperit assaonat pel pas dels anys que, ajunte els desenganys, ens oferisca també, aqueixes ocasions d’amor universal que van més enllà de la nostra pròpia individualitat i que poden fer de la nostra breu vida, un instant de pau que pot donar llum a la nostra foscor enfront del que de veritat podem ser si mirem dins de nosaltres mateixos i comprenem que tots som iguals, éssers que estimem i busquem la felicitat.

Tot un món per descobrir

Deja un comentario